Projecte “100 cims, cent anys!”

Comissió del centenari de la senyera estelada.

1908-2008

>> Introducció

Des de sempre, l’excursionisme ha anat estretament lligat amb la nació i sovint, ha estat bressol de nombroses oganitzacions patriòtiques i conservacionistes amb un nexe comú: La voluntat de defensar la terra. I és que els centres excursionistes gaudien dels ambients ideals per enquadrar-hi els joves amb idees de país, a través de les que participarien de la política activa. L’any 1922, ja naixien els primers grups de resistència per fer front a la dictadura de Primo de Rivera. Josep M. Batista i Roca, pioner de l’escoltisme català i futur dirigent polític, l’any 1927 fundà els “Minyons de muntanya”. El 1928, dins dels Minyons de Muntanya, hi naixeran nous grups de lluita clandestina i també, d’altres de caire popular com “Palestra”, fundada per Pompeu Fabra, amb més de 5.000 membres. El 1936, molts d’aquells joves participaren en la guerra civil contra el feixisme.

El franquisme esborrà tot allò i imposà la seva idea de l’excursionisme amb l’OJE, a imatge i semblança de les Joventuts Hitlerianes. Però poc a poc, el moviment muntanyenc i escolta tornà a recuperar el terreny perdut. Cap als anys seixanta, es tornaren a fundar agrupaments escoltes i el moviment excursionista recuperà la seva empenta ascendent fins avui. Amb la fi de la dictadura, el muntanyisme, com la resta de la societat, visqué una transformació, amb un progressiu abandonament de la militància de resistència. Amb la seva normalització dins de la societat civil, el caràcter polític també hi retornà amb pluralitat, però sempre mantenint viu un esperit de país. El mateix esperit que avui continua vigent cada nit de sant Joan al cim del Canigó, en les diades de renovació de la flama de la llengua, en desenes d’aplecs i en milers d’excursions.

L’excursionisme contemporani, tal i com el coneixem, ja ha fet més d’un segle i reflexa els canvis socials i polítics viscuts. Des dels inicis austers on tot estava per fer i descobrir, fins als nostres dies, amb una pressió creixent sobre les muntanyes i la necessitat de preservar-les, passant per fenomens com els esports de muntanya o la professionalització. En tot cas, un vincle enllaça els diversos periodes històrics: el lligam i l’estima cap a les muntanyes, la terra i la nació.

>> Un centenari independentista el 2008. El paper excursionista

La primera bandera independentista que se’n té testimoni fou fotografiada a París l’any 1908. Es tracta d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un romb al mig amb una estrella a l’interior. La foto és a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana, que es convertí en la primera en abraçar corporativament i pública l’independentisme.Tot i així, l’excursionisme té el privilegi de ser el moviment que recollí fotogràficament la primera estelada tradicional, tal i com la coneixem avui. Aquesta primera imatge d’una estelada fou feta feta a Montserrat l’any 1918, on uns excursionistes catalans i americans, cadascú amb la seva bandera, posen per celebrar la declaració del president Wilson, en favor de les nacions lliures. Aquella primera foto és el punt de partida de les milers d’altres imatges posteriors que registren els milers de cims coronats amb la bandera independentista.

>> Cent cims, cent anys. L’Aportació excursionista i esportiva

El món excursionista també s’afegeix al centenari de la senyera estelada. Volem participar-hi d’una manera popular i massiva, fent el que sempre hem fet: Enfilar-nos a les muntanyes amb la quatribarrada estelada a la motxilla. Es tracta de realitzar un mínim de cent ascencions a cims catalans o d’arreu del món i fer-hi onejar l’ensenya que visualitza la vigència de l’ideari màxim de llibertat i respecte per Catalunya. En la llibertat dels cims, reivindiquem la llibertat de la nostra nació. A partir de la idea de la Comissió del centenari de la senyera estelada, fem una crida a totes les entitats excursionistes, agrupaments escoltes, grups de muntanya, caminants i escaladors, a participar d’aquest repte d’aconseguir sumar 100 ascencions per commemorar 100 anys de bandera independentista. La comissió facilitarà les senyeres commemoratives del centenari a tots aquells que vulguin afegir-s’hi durant el present any. També podeu enviar les fotos de les vostres ascencions amb l’estelada, amb el nom del cim i la data.

Amb aquest gest fugisser d’onejar la senyera al cim i després baixar, volem compensar a la muntanya les accions humanes hostils que hi han quedat, com monuments, plaques, ciment o deixalles. El gest efímer però emotiu de la bandera desplegada, és també un clam per la conservació salvatge de les muntanyes. Mountain Wilderness de Catalunya, es suma al projecte amb aquest esperit.La Comissió vol aprofitar també aquesta gesta dels cent cims, perquè sigui una reivindicació per l’oficialitat internacional de l’esport català, incloent-hi els de muntanya. És per això que el projecte el recolza la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes.

I que onegi ben amunt!