dimecres, 30 de juliol del 2008

Festa Major Alternativa de Sants


El Districte nega un espai digne i estable a les Festes Majors Alternatives del barri !


Com ja sabeu des de fa 14 anys una bona colla de veïnes del barri de diversos col·lectius i associacions agrupats en l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) organitzem la Festa Major Alternativa. La FMAS s’ha convertit ja en un referent dins el global de la Festa Major de Sants amb un model autogestionat, que no rep subvencions, basat en la Cultura Popular i amb vocació intergeneracional, no vol ser un simple espai de concerts pel jovent i per això necessita d’un espai adequat per a desenvolupar-hi tant els actes diürns com els actes nocturns on hi assisteixen milers de persones del barri i de fora.

És clar que l’únic espai que reuneix aquestes condicions actualment és el Parc de l’Espanya Industrial que va ser recuperat per la lluita veïnal a principis dels anys vuitanta després d’intenses mobilitzacions. Doncs bé, tot i haver presentat amb més de mig any d’antelació la sol·licitud completada amb un informe tècnic detallat de Parcs i Jardins avalant la possibilitat de fer les festes al Parc, tot i que el propi Districte ens oferia aquest espai fa tres anys, tot i que tant el Centre Social de Sants com la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) han escrit un manifest en què exigeixen a l’Ajuntament que concedeixi el permís per el Parc a la Festa Major Alternativa la resposta és un NO taxatiu. I l’únic argument que utilitza el Districte és que ells hi realitzaran activitats de petit format, activitats no demanades per ningú i que a més es poden realitzar perfectament en altres emplaçaments del barri, fet que no pot suportar un esdeveniment de la magnitud de la FMAS. Així doncs l’Ajuntament del PSOE i ICV simplement denega el permís per una decisió política. No els interessa que la Festa Major Alternativa es consolidi més del que ja ho està perquè és un espai que escapa del seu control. Només és una qüestió de voluntat... que no tenen !

Tot i això esperem que la lògica s’imposi i la regidora Imma Moraleda repensi la seva incomprensible posició.


Avui com ahir l’Espanya Industrial pel veïnat de Sants !

dijous, 24 de juliol del 2008

Una experiència a La Campana















Setembre de 2006, quart intent de treure'm la teòrica per lliure en aquell preciós edifici a tocar de l'Hospitalet de nom musical: la Campanya. Els nervis estaven a flor de la pell de tot el personal des de quarts de nou del matí. Era ja finals de l'estiu però la calor feia acte de presència i et feia suar de mala manera, unida als inseparables nervis després d'un estiu pensant en el carnet desitjat.

Un a un anem entrant a la sala en mig d'un ritual molt digne de la burocràcia orquestrada per l'administració espanyola de la mà de la Dirección General de Tráfico. Els funcionaris, com no podia ser d'altre manera, no van dir cap paraula en la llengua del país ocupat, només faltaria. Mica en mica, doncs, vam anar entrant i prenent posicions a la sala. Per culpa o gràcies al meu cognom, vaig ser dels últims a ser cridats i a prendre lloc en aquelles incòmodes cadires.

Una vegada tothom va estar al lloc assignat i fet el recompte, es procedeix al repartiment dels ditxosos testos que t'han de permetre agafar un volant i posar-te a en circulació en alguna de les perilloses carreteres del país i rodalies. Gràcies al lloc que em va tocar ocupar, vaig ser dels últims a rebre els quatre fulls plens de preguntes i imatges estúpides, unes imatge que tenien moltes reminiscències dels anys vuitanta. Un cop rebo l'examen, prèvia acreditació amb el Documento Nacional de Identitad, me n'adono que l'examen no estava escrit en la meva llengua, malgrat que en el moment de la matricula vaig marcar una raquítica casella a l'extrem inferior esquerre del formulari on posava "català". Malgrat haver complert tot el tràmit burocràtic que la legalitat espanyola exigeix, el meu examen no era en català. Acte seguit, i conscient del que podria suposar però conscient igualment que el nostre poble haurà de fer actes molt més grans de sobirania per recuperar la normalitat, aixeco la mà mirant a una de les vigilants que ja havia tornat al seu lloc de comandament. La senyora, d'uns 55 anys, s'acosta col·locant-se les ulleres pensant-se que li faria una pregunta referent al test. Arriba al lloc i li comento:

"Al formulari de matrícula vaig marcar la casella "català" i vostès m'han donat un examen en castellà. Voldria fer l'examen en català." La dona es treu les ulleres, aixeca el cap per mirar-me a la cara, i m'espeta: "Quieres el examen en catalán? Sabes que pasa, que solo piden el examen en catalán los negros i los moros de Vic, porque dicen que no entienden el español. Y tu, tampoco lo entiendes?" La meva resposta, encès i nerviós com estava, no va ser gens agradable: "mire usted, yo no soy ni negro, ni moro, ni soy de Vic, soy de Badalona y quiero hacer el examen en mi lengua. Esto es todo".

De males maneres em va dir que m'hauria d'esperar i que no em donarien més temps que la resta de companys d'aula, malgrat haguéssin passat ja uns minuts que ja podia anar donant per perduts. Va anar a buscar l'examen a les catacumbes d'aquell meravellós edifici digne de la película "les 12 proves d'Astèrix", i me'l va gairebé llençar sobre la taula. Em poso a fer l'examen en la meva llengua i el vaig aprovar. Per sort no hauria de suportar més aquell merdós i caspós ambient espanyol.

divendres, 11 de juliol del 2008

13 anys de la matança de Srebrenica

















Ahir vaig anar a un acte, molt ben organitzat per Acció Solidària-Igman, per presentar un llibre de fotos de la matança que hi va haver fa tretze anys a Srebrenica. Una frase que m'ha agradat molt d'en Tarik Samarah, fotoperiodista i autor del llibre "Srebrenica", és que no volia xerrar massa, que les seves fotos ja ho deien tot. Una imatge val més que mil paraules, frase típica, però no per això molt encertada.

L'any passat vaig poder assistir a la cerimònia que es fa a Srebrenica per poder enterrar dignament les restes que s'han trobat en fosses comunes durant tot l'any en tot el territori de Bòsnia-Hercegovina. Va ser una experiència molt dura, però malgrat tot, veure com els familiars, amics, etc , poden enterrar els seus és d'una emoció indescriptible. Recordo, que el dia gris i plujós, també acompanyava. Tot i la cruesa de la cerimònia, a mi em va marcar molt més el dia abans, quan a mitja tarda varem visitar el lloc on l'endemà es farien tots els enterraments. Us ho reconec, i no em fa cap vergonya, vaig plorar. Tot i així, vaig tornar molt content de Bòsnia, de veure com un poble oprimit que ha patit les mil i una, ha aixecat el cap.

Llegiu-vos el text que us poso a continuació. En aquest cas, les paraules valen més que mil imatges.


Assassinats per segona vegada

*• El reconeixement que hi va haver un genocidi no mitiga la impotència bosniana per l'absolució de Sèrbia.*


SLOBODAN Minic*
La decisió del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia (CIJ) d'exculpar Sèrbia dels crims de guerra comesos a Bòsnia, concretament a Srebrenica, va deixar perplexos els familiars de les víctimes de la matança més gran que hi ha hagut a Europa des de la segona guerra mundial. "Ens han matat per segona vegada", deia, entre llàgrimes i amb fotos del seu marit, els seus fills i germans afusellats a Srebrenica, una àvia bosniana davant l'edifici del tribunal.
Exactament 15 anys després de l'inici de la guerra dels Balcans, aquest ambigu veredicte, que exculpa Sèrbia i culpa els serbobosnians del genocidi, va aixecar els ànims i els sentiments extrems entre els seus protagonistes. La sentència, que obre noves incògnites en la difícil situació dels Balcans, va ser rebuda amb diferents graus d'entusiasme o decepció, segons la comunitat o for- ça política. Els croats de Bòsnia la van rebre amb indiferència. Croàcia la va condemnar, però amb alleujament --¿qui podrà demanar la seva responsabilitat per les atrocitats comeses a la part de Bòsnia que ells controlaven?--. Els serbobosnians la van rebre amb ambigüitat. Per un costat la van celebrar, perquè durant anys havien demanat i fins i tot havien fet xantatge al Govern bosnià perquè retirés la denúncia. Per l'altre, la decisió del tribunal els deixa com a únics culpables del genocidi.

El govern de Sèrbia i els seus ciutadans, en general, van celebrar la sentència. No els afecta gaire la part que proclama la seva culpabilitat i responsabilitat moral. En una època de profunda immoralitat, en què ser moral és sinònim de ser feble i ingenu, una condemna moral fa riure. De com el va afectar la condemna parla el fet que els representants de Sèrbia, mitja hora després del judici, celebressin el veredicte a la seva ambaixada a l'Haia amb xampany i música, com si es tractés d'un èxit esportiu. La satisfacció es va estendre per tot el país perquè, si no hi ha culpabilitat oficial, no hi ha necessitat de cap dolorosa catarsi nacional, de demanar disculpes i, encara menys, d'indemnitzar i reparar. Per demostrar la verdadera cara del seu règim, un dia després de la decisió judicial, el Parlament serbi va rebutjar l'aprovació que condemnaria el genocidi de Srebrenica.
Els bosnians, especialment els musulmans, s'han tornat a sentir impotents. Segons la seva lectura del veredicte, sembla que 200.000 morts, 8.000 només a Srebrenica, han estat les víctimes d'un parell de bojos, irresponsables i incontrolables. En la seva desolació, s'aferren a un únic detall positiu: al final s'ha reconegut que en aquest país sí que es va cometre el genocidi, i es nomenen alguns culpables i els seus còmplices.
¿Com podem comprendre la decisió del màxim òrgan de la justícia internacional? Sabent que la base ideològica per a la guerra dels Balcans era el Memoràndum de l'Aca- dèmia de les Ciències i les Arts Sèrbia, que el pla militar el van elaborar polítics i militars serbis, que en els primers dies l'Exèrcit serbi va ocupar i va entregar als serbobosnians els punts estratègics de Bòsnia, que tota la logística procedia de Sèrbia, que la majoria d'oficials serbobosnians cobraven nòmines de Belgrad, que la tasca de mentalització per a la guerra la va fer l'església ortodoxa sèrbia, que la terrible imatge de l'execució d'uns xavals bosnians arrestats a Srebrenica demostra que els assassins portaven l'uniforme de l'Exèrcit serbi, etc., llavors la decisió del tribunal es pot entendre només en clau política.
Exposa la mateixa idea el comentarista d'un diari de Sarajevo: "La decisió del tribunal ens pot decebre, disgustar o fins i tot fer enfadar, però no sorprendre. El poder polític és el que constitueix i dissol tots els tribunals --no se'n coneix ni un que s'hagi constituït per si mateix, inclòs aquest de l'Haia--". Opino el mateix. Es tracta d'un veredicte summament polític. L'anomenada comunitat internacional, amb la seva injusta conclusió, vol suavitzar la postura del Govern serbi en les difícils negociacions sobre el futur de Kosovo, la província (encara) sèrbia, amb majoria albanesa, que demana independència, on va començar i on s'acabarà el galimaties balcànic.

I aquí és on s'equivoquen els polítics occidentals. Ja l'hi va dir a *Moratinos* el ministre d'Exteriors serbi. Ho diuen i ho demostren els extremistes i radicals d'aquest país, que després de la publicació de la sentència van sortir al carrer amb signes i icones de sants ortodoxos ja vistos en les massacres de Bòsnia, convençuts més que mai de la seva paranoica idea que la guerra que van començar i van portar a terme no era una agressió, un crim ni un genocidi, sinó "la guerra santa per una causa justa". I quin lloc més idoni per acabar la guerra santa que Kosovo, la terra santa de tots els serbis.
¿I què es pot dir de les víctimes, executades per les idees i les armes dels ara exculpats? Dotze anys després de la massacre, la majoria dels assassinats encara no estan identificats, i sembla que mai ho estaran. Després de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia, sembla que els assassins, tampoc.

*Periodista. Exdirector de Cultura de la Ràdio Televisió de Sarajevo.

dimecres, 18 de juny del 2008

Revetlla de Sant Joan a Sants


Com cada any arriba Sant Joan, el solstici d'estiu, i, com cada any arriba la revetlla de la plaça Osca. Com ja és habitual el Casal independentista de Sants Jaume Compte organitza una revetlla amb tots els ingredients que es necessiten per a gaudir d'una nit tant màgica com aquesta: sopar, espectacle de diables i concert de música alegre i animada.

La celebració de la revetlla per part del casal neix amb la voluntat de recuperar les tradicions i de dur-les i viure-les al carrer. Aquest últim punt pren aquest any major importància amb la privatització que s'ha viscut des de fa més d'un mes de la plaça Osca.

Així doncs, us esperem a tots i a totes el proper dilluns 23 de juny a partir de les 21h a la plaça Osca.

Podeu comprar els tiquets del sopar al Terra d'escudella o al mateix Casal.

Salut i bona revetlla!

dimecres, 4 de juny del 2008

El III Dia de les Seleccions Catalanes











PRESENTACIÓ

El Dia de les Seleccions Catalanes arriba aquest any a la seva tercera edició. Després de Vic '06 i Reus '07, aquest 2008 l'encarregada d'acollir la festa de les nostres Seleccions és la ciutat de Girona.
El Dia de les Seleccions és una jornada lúdica i festiva que apropa el nostre esport a tothom i alhora demostra que el nivell català és mereixedor del reconeixement internacional. En les dues edicions anteriors s'hi han pogut veure encontres internacionals de futbol, futsal, hoquei patins, tennis taula, corfbol i molts d'altres, però també s'ha fet una important tasca de difusió d'aquells esports on ja som reconeguts i que potser encara no tenen la difusió que es mereixen, com ara el pitch&putt,el futbol australià, l'icestock o el físic-culturisme. Són moltes les federacions esportives catalanes que s'afegeixen cada any a aquest esdeveniment, una festa que, després de dues edicions de gran èxit, ja s'ha consolidat com una data assenyalada en l'agenda de l'esport català.

El III Dia de les Seleccions Catalanes arriba en un moment molt especial. Especial per la sensibilització social que viu Catalunya els últims temps pel que fa a la reclamació de l'oficialitat esportiva i especial també per les últimes fites assolides en aquest sentit en el terreny judicial.
La recent sentència del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) confirmant la legitimitat de l'admissió de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling dins de la federació internacional obre una gran porta d'esperança per les nostres aspiracions. Per tot plegat, us convidem a tots i a totes a gaudir amb nosaltres del dia 7 de juny, per fer una mica més vostres les Seleccions Catalanes i per fer palès el vostre suport i la vostra implicació amb la nostra reivindicació.
Serà un dia amb competicions de primer nivell, amb jocs i activitats per a totes les edats, amb exhibicions espectaculars de trial i biketrial, amb música i diversió, en definitiva, UN DIA PER A RECORDAR!

Us hi esperem; no hi podeu faltar!

dimarts, 6 de maig del 2008

Mobilitzacions arreu del país per exigir la llibertat d'en Franki


Dimarts, 6 de maig
TERRASSA (Vallès Occidental). A les 12:30 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC). Xerrada informativa a càrrec de dos membres de la Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) sobre el cas d’en Franki. Convoca el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

VIC (Osona). A les 20 hores a la plaça del Pes

Dimecres, 7 de maig
BELLATERRA (Vallès Occidental). A les 13h a la plaça cívica de la Univesritat Autònoma de Barcelona (UAB): 2a Jornada de Lluita pel Franki a la seva universitat. Durant tot el dia es farà difusió i també hi haurà una manifestació i acció.

TORTOSA (Baix Ebre). A les 18.30 h, a la plaça Sant Blai. Concentració

BARCELONA (Barcelonès). A les 18.30 h, a la plaça Sant Jaume. Concentració

VALÈNCIA (Horta). a les 20 h, a la plaça de l’Ajuntament.

Dijous 8 de maig
GANDIA (Safor) A les 12 hores, a la plaça de l’Ajuntament

BARCELONA (Barcelonès). A les 13.30h A l’entrada Facultat del Raval (Geografia i Història, i Filosofia) de la Universitat de Barcelona (UB). Concentració. Convoca el Sondicat d’Estudiants dels Paísos Catalans (SEPC)

Marxa de vehicles a Brians-2. Punts de sortida: BARCELONA: 18h Avinguda del Doctor Marañon. TERRASSA: 18:30h Rambleta del pare alegre (Hotel Don Cándido)

CERDANYOLA (Vallès Occidental)al vespre, davant de l’Ajuntament

MOLINS DE REI (Baix Llobregat) a les 20.30h davant de l’Ajuntament. Concentració. Dilluns passates van reunir en assemblea diferents col·lectius de la comarca i especialment de Molins de Rei per començar a organitzar una campanya a la nostra comarca per donar a conèixer el cas i per exigir la llibertat d’en Franki. Els col·lectius participants som Ka la Banya, el CSO l’Eskondite, Endavant, la CUP, l’Ateneu Mulei i també col·lectius de la comarca, de Martorell, Esparreguera, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Corbera de Llobregat i d’altres poblacions que avui no han vingut però que també s’hi afegiran.

Divendres, 9 de maig
SABADELL (Vallès Occidental). A les 19h davant l’Ajuntament. Concentració i un acte de suport

CASTELLÓ (Plana), A la vesprada, davant de l’Ajuntament

RIBES (Garraf) A les 19h. Davant de l’Ajuntament. Concentració convocada per la Coordinadora Antirepressiva del Garraf amb solidaritat amb en Franki.

VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf). A les 20. A la plaça de la vila. Concentració convocada per la Coordinadora Antirepressiva del Garraf amb solidaritat amb en Franki.

VALLS (Alt Camp) A les 20.30h , davant dels Jutjats,

Dissabte, 10 de maig
SABADELL. A les 16.45h a l’estació “Sabadell Rambla” dels ferrocarrils, es farà una sortida conjunta per anar a Barcelona

BARCELONA: Manifestació a 18h Plaça Universitat

Diumenge 11 de Maig
MOLINS DE REI (Baix Llobregat)
11:00H. Pintada de Mural (al Passeig del Terraple)
14:00H. Dinar Popular, dinarot paella (beneficis per la campanya pel Franki de Terrassa)
- Paella Vegana - Postres i Vi
18:00H.Xerrada sobre Dones i Presons

Dissabte, 24 de maig
Palma. Concentració

PARLA BE EL CATALA O CONVIDA! El lingüista emmascarat.




Proposta de joc social lingüístic (i patriota)

La proclamació de la Independència de Catalunya potser serà el 2014 (o poc desprès).I potser la proclami el filòleg Carod o algun altre patriota o,senzillament,la decideixi decidir el poble català.Qui sap.Però,i la normalitat de la nostra llengua?,quan arribarà?,hi som a temps?

Al llibre del Víctor Alexandre "TV3 a traïció",es pot llegir una interessant anècdota que tenia com a protagonista al popular Mikimoto.En aquest passatge,Miquel Calçada troba una manera elegant de corregir a alguns dels seus convidats al programa "El Mètode Larson".Així,quan Justo Molinero i Jordi Sànchez van parlar de "colilles",Mikimoto no va trigar gaire en parlar de burilles.I quan Ferran Torrent i Marina Geli van parlar de "puros" tampoc no va trigar gaire en parlar de cigars.

Tots,si fa no fa,sabem de les dificultats i la basarda del voluntarisme lingüístic.Del mantenir-no´s fermes emprant la nostra pròpia llengua a tot arreu.En tot moment i circumstància.Com som dignes i admirables iniciatives com la de les parelles lingüístiques.Tot amb tot,perquè no ens ho fem una mica menys feixuc?

Podríem jugar.Molts hem conegut El joc del savi,una mena de trivial amb preguntes i respostes sobre cultura,geografia,història de Catalunya.En aquest altre joc,juguesca,divertiment del que es tractaria és de cultivar o continuar dignificant el català alhora que reforcem els nostres(alts o senzills) coneixements de l´idioma i,sempre i en tot cas,farem patriotísme,farem nació.


Metodologia bàsica:

Qualsevol trobada amistosa,de treball,política etç.Una cafeteria desprès d´una assemblea o grup de treball o comissió,un bar de copes.El local o casa de fulanet o de Pepeta.Un parèntesi lúdic a la feina amb els companys.Un trajecte de insomni en rodalies on es van acumulant les hores i els dies de retard... Que hi han ganes de gresca..s´engega el joc.

Del que es tracta és que una qualsevol de les persones reunides,sense previ avís ni comunicació a cap altre dels membres tertulians s´erigeixi en "lingüista emmascarat" o corrector tapat.Es a dir,al llarg del dinar,sopar o trobada habitual hi haurà una(però podrien òbviament ser-ne més) persona que "fiscalitzarà" la conversa actuant de martell de consciència lingüística(és un dir)de tots els presents.D´una manera desenfadada i tampoc exhaustiva ,lògicament, anirà fent "marcadors" amb els barbarismes i incorreccions del altres companys.Evidentment,ell no compatibilitzarà(si no és el cas de més d´un tapat) doncs actua sobre avís.I,al final de la trobada,reunió,etç.,mirarà de trobar el moment de passar "comptes"...No cal examinar tot el que hom ha parlat al llarg de la trobada,pot ser suficient un tram de la mateixa.

Posem per cas: Joaquim Maria,tu has comés dues incorreccions i un barbarísme.En canvi tu,Rosa has fet cinc incorreccions,vuit paraules mal escrites i vint-i-vuit barbarismes.Per últim,tu Josep LLuís has comès tres incorreccions i dos barbarísmes...Qui guanyaria? Fácil oi? Guanyaria (perderia) na Rosa...Per tant,convidaria al proper sopar,dinar o cafetó o cigaló o entrada al cinema la Rosa.

(qui pensi que estava pensant en Rosa Chacón,Joaquim Maria Puyal o Josep LLuís Carod Rovira en els exemples anteriors és molt lliure de pensar-ho,fins i tot ho encertaria)

A partir d´aquí,la casuística.Jugar amb el tapat o "destapat" fins i tot si algú ho suggereix.

Poden,per descomptat,participar tota mena de jugadors o grups.Filòlegs amb metges.Polítics o amateurs de la política.Nascuts a Olot o a Cornellà.Immigrants amb pagesos.Especialment interessant pels qui s´animen per primer cop a parlar en català,entre ells...Les combinacions serien infinites.Això sí,gent del club del "barco" millor que no toquin massa la pera(és correcte això de la pera?)que prou feines vàrem tenir en assimilar "vaixell" i "segell".

Les decisions del "jutge" talp seran inapel.lables davant qualsevol comité de competició.Bé,seran tant discutibles com la memòria i els coneixements de la resta de jugadors (malgrat ells) cregui adient d´apel.lar.Tot plegat de "bon rotllo" (bon rotllo?,barbarisme?) i pensant sempre en la nació i el sue idioma propi.

Cal evitar,no siguem cruels,que sempre perdin i convidin els mateixos.Algú podria arribar a sospitar que l´esperit d´en Pompeu Fabra el persegueix! Fórmules: les que us semblin més oportunes.A tall d´exemple: acumulant "derrotes" (punts) qui "sol" perdre.Tres derrotes d´un jugador equivaldrien a una de sola d´un altre.O no pot perdre el mateix jugador o jugadora amb els mateixos(exactes) "contrincants" dues vegades seguides.

No ha de resultar una cosa ni maquiavèl·lica· ni recaragolada òbviament.Per tant,oblideu-vos de gravadores,tampoc és per a tant.Sí hom podria arribar als "tribunals" del IEC o a la Plataforma per la Llengua en canvi...o al diccionari més proper i punt.

Les economies febles podrien gaudir d´un descompte permissiu,etç.

Bé,la imaginació i la militància de tots que faci la resta.S´admeten comentaris i suggerències.


Curiositat 1.-Estaria bé,com a bateig de foc al joc un duel entre Joaquim Maria Puyal i Carod Rovira(filòlegs ambdós)

Curiositat2.-Us imagineu una hipotètica conversa en la línia de: "al dinar del Majèstic les coses van quedar com van quedar però tu, Duran i LLeida vas cometre més incorreccions que jo.Estàs amb deute amb mi!"

Salut i que guanyi(no perdi) el millor!

dilluns, 28 d’abril del 2008

Empresonen en Franki sense notificar-ho als advocats


Aquest matí, els Mossos d’Esquadra han detingut en Franki, veí de Terrassa, molt conegut en la ciutat vallesana per la seva implicació en moltes lluites populars. La detenció d’en Franki s’ha produït sense haver-ho notificat als advocats i ni tan sols haver fet el tràmit ordinari de la citació prèvia.

Recordem que en Franki no ha deixat mai d’atendre cap requeriment judicial, ni cap citació a comissaria i és per això que cal considerar aquesta detenció i empresonament com un intent d’agafar per sorpresa l’entorn polític d’en Franki i frenar així la resposta popular de suport.

Denunciem per tant, la maniobra del Departament d’Interior que, provocant l’empresonament immediat i sens avís, pretén silenciar un cas que sens dubte acabarà trascendint a l’opinió pública i de la que hauran de donar moltes explicacions: per l’estrip a una bandera espanyola s’ha iniciat un procés que acaba amb un veí de Terrassa a la presó i ni més ni menys que amb una condemna de 2 anys i 7 mesos.

Concentració davant de la Model de Barcelona

El grup de suport, Solidariatat Antirepressiva de Terrassa, ha llençat ja una crida a concentrar-se davant de la Model, presó en la que, com a mínim inicialment, quedarà privat de llibertat.

Demà, dimarts, 29 d'abril, concentració a dos quarts de vuit del vespre davant l'Ajuntament de Terrassa.


Solidaritat Antirepressiva de Terrassa


Els Mossos d’Esquadra carreguen contra una concentració davant la Model

Unes cent persones, que de forma espontània s’han ajuntat davant de la presó Model de Barcelona, exigint la llibertat d’en Franki, acaben de patir una càrrega policial dels Mossos d’Esquadra.

Vuit furgones d’antidisturbis: nervis al Departament d'Interior

Sense creuar paraula, els Mossos d’Esquadra han decidit provocar una càrrega que ha fet que el centenar de persones concentrades es retirin cap a carrers propers a la presó. Malgrat això, el grup de solidaris s’ha reagrupat i segueixen insistint amb la seva presència la llibertat d’en Franki. A les dues i vint minuts, s'ha produit una segona càrrega. Pel moment no hi ha ferits de consideració.