divendres, 11 de juliol de 2008

13 anys de la matança de Srebrenica

















Ahir vaig anar a un acte, molt ben organitzat per Acció Solidària-Igman, per presentar un llibre de fotos de la matança que hi va haver fa tretze anys a Srebrenica. Una frase que m'ha agradat molt d'en Tarik Samarah, fotoperiodista i autor del llibre "Srebrenica", és que no volia xerrar massa, que les seves fotos ja ho deien tot. Una imatge val més que mil paraules, frase típica, però no per això molt encertada.

L'any passat vaig poder assistir a la cerimònia que es fa a Srebrenica per poder enterrar dignament les restes que s'han trobat en fosses comunes durant tot l'any en tot el territori de Bòsnia-Hercegovina. Va ser una experiència molt dura, però malgrat tot, veure com els familiars, amics, etc , poden enterrar els seus és d'una emoció indescriptible. Recordo, que el dia gris i plujós, també acompanyava. Tot i la cruesa de la cerimònia, a mi em va marcar molt més el dia abans, quan a mitja tarda varem visitar el lloc on l'endemà es farien tots els enterraments. Us ho reconec, i no em fa cap vergonya, vaig plorar. Tot i així, vaig tornar molt content de Bòsnia, de veure com un poble oprimit que ha patit les mil i una, ha aixecat el cap.

Llegiu-vos el text que us poso a continuació. En aquest cas, les paraules valen més que mil imatges.


Assassinats per segona vegada

*• El reconeixement que hi va haver un genocidi no mitiga la impotència bosniana per l'absolució de Sèrbia.*


SLOBODAN Minic*
La decisió del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia (CIJ) d'exculpar Sèrbia dels crims de guerra comesos a Bòsnia, concretament a Srebrenica, va deixar perplexos els familiars de les víctimes de la matança més gran que hi ha hagut a Europa des de la segona guerra mundial. "Ens han matat per segona vegada", deia, entre llàgrimes i amb fotos del seu marit, els seus fills i germans afusellats a Srebrenica, una àvia bosniana davant l'edifici del tribunal.
Exactament 15 anys després de l'inici de la guerra dels Balcans, aquest ambigu veredicte, que exculpa Sèrbia i culpa els serbobosnians del genocidi, va aixecar els ànims i els sentiments extrems entre els seus protagonistes. La sentència, que obre noves incògnites en la difícil situació dels Balcans, va ser rebuda amb diferents graus d'entusiasme o decepció, segons la comunitat o for- ça política. Els croats de Bòsnia la van rebre amb indiferència. Croàcia la va condemnar, però amb alleujament --¿qui podrà demanar la seva responsabilitat per les atrocitats comeses a la part de Bòsnia que ells controlaven?--. Els serbobosnians la van rebre amb ambigüitat. Per un costat la van celebrar, perquè durant anys havien demanat i fins i tot havien fet xantatge al Govern bosnià perquè retirés la denúncia. Per l'altre, la decisió del tribunal els deixa com a únics culpables del genocidi.

El govern de Sèrbia i els seus ciutadans, en general, van celebrar la sentència. No els afecta gaire la part que proclama la seva culpabilitat i responsabilitat moral. En una època de profunda immoralitat, en què ser moral és sinònim de ser feble i ingenu, una condemna moral fa riure. De com el va afectar la condemna parla el fet que els representants de Sèrbia, mitja hora després del judici, celebressin el veredicte a la seva ambaixada a l'Haia amb xampany i música, com si es tractés d'un èxit esportiu. La satisfacció es va estendre per tot el país perquè, si no hi ha culpabilitat oficial, no hi ha necessitat de cap dolorosa catarsi nacional, de demanar disculpes i, encara menys, d'indemnitzar i reparar. Per demostrar la verdadera cara del seu règim, un dia després de la decisió judicial, el Parlament serbi va rebutjar l'aprovació que condemnaria el genocidi de Srebrenica.
Els bosnians, especialment els musulmans, s'han tornat a sentir impotents. Segons la seva lectura del veredicte, sembla que 200.000 morts, 8.000 només a Srebrenica, han estat les víctimes d'un parell de bojos, irresponsables i incontrolables. En la seva desolació, s'aferren a un únic detall positiu: al final s'ha reconegut que en aquest país sí que es va cometre el genocidi, i es nomenen alguns culpables i els seus còmplices.
¿Com podem comprendre la decisió del màxim òrgan de la justícia internacional? Sabent que la base ideològica per a la guerra dels Balcans era el Memoràndum de l'Aca- dèmia de les Ciències i les Arts Sèrbia, que el pla militar el van elaborar polítics i militars serbis, que en els primers dies l'Exèrcit serbi va ocupar i va entregar als serbobosnians els punts estratègics de Bòsnia, que tota la logística procedia de Sèrbia, que la majoria d'oficials serbobosnians cobraven nòmines de Belgrad, que la tasca de mentalització per a la guerra la va fer l'església ortodoxa sèrbia, que la terrible imatge de l'execució d'uns xavals bosnians arrestats a Srebrenica demostra que els assassins portaven l'uniforme de l'Exèrcit serbi, etc., llavors la decisió del tribunal es pot entendre només en clau política.
Exposa la mateixa idea el comentarista d'un diari de Sarajevo: "La decisió del tribunal ens pot decebre, disgustar o fins i tot fer enfadar, però no sorprendre. El poder polític és el que constitueix i dissol tots els tribunals --no se'n coneix ni un que s'hagi constituït per si mateix, inclòs aquest de l'Haia--". Opino el mateix. Es tracta d'un veredicte summament polític. L'anomenada comunitat internacional, amb la seva injusta conclusió, vol suavitzar la postura del Govern serbi en les difícils negociacions sobre el futur de Kosovo, la província (encara) sèrbia, amb majoria albanesa, que demana independència, on va començar i on s'acabarà el galimaties balcànic.

I aquí és on s'equivoquen els polítics occidentals. Ja l'hi va dir a *Moratinos* el ministre d'Exteriors serbi. Ho diuen i ho demostren els extremistes i radicals d'aquest país, que després de la publicació de la sentència van sortir al carrer amb signes i icones de sants ortodoxos ja vistos en les massacres de Bòsnia, convençuts més que mai de la seva paranoica idea que la guerra que van començar i van portar a terme no era una agressió, un crim ni un genocidi, sinó "la guerra santa per una causa justa". I quin lloc més idoni per acabar la guerra santa que Kosovo, la terra santa de tots els serbis.
¿I què es pot dir de les víctimes, executades per les idees i les armes dels ara exculpats? Dotze anys després de la massacre, la majoria dels assassinats encara no estan identificats, i sembla que mai ho estaran. Després de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia, sembla que els assassins, tampoc.

*Periodista. Exdirector de Cultura de la Ràdio Televisió de Sarajevo.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo vaig ser-hi aquest any. No plovia, feia molta calor i hi va haver algunes insolacions. Va ser brutal, jo també vaig plorar i molt! No només el dia del memorial, el vespre abans la família on estava acollida ens va explicar com van passar ells la guerra, la fugida fins a Tuzla, fotos d'un jove de 17 anys al front (el pare de la família), amb un metre de neu i un fusell a la mà.
Et deixo l'enllaç a un petit article que vaig escriure en tornar.

Salut!

http://ieiaseu.blogspot.com/

Sang ha dit...

soft sole baby shoesซันคลาร่าของแท้Jo vaig ser-hi aquest any.

Amine ha dit...

website designing softwarehigh quality article writing service Jo vaig ser-hi aquest any. No plovia, feia molta calor i hi va haver algunes insolacions

Anònim ha dit...

Dixons Discount Codes

webspace
ifferent factory. When type was all metal, a typical book's worth of type would be bulky, fragile and heavy. The less it was moved in this condition the better: so it was almost invariable that printing would be carried out in the same location as the typesetting. Printed shee