dijous, 24 de juliol de 2008

Una experiència a La Campana















Setembre de 2006, quart intent de treure'm la teòrica per lliure en aquell preciós edifici a tocar de l'Hospitalet de nom musical: la Campanya. Els nervis estaven a flor de la pell de tot el personal des de quarts de nou del matí. Era ja finals de l'estiu però la calor feia acte de presència i et feia suar de mala manera, unida als inseparables nervis després d'un estiu pensant en el carnet desitjat.

Un a un anem entrant a la sala en mig d'un ritual molt digne de la burocràcia orquestrada per l'administració espanyola de la mà de la Dirección General de Tráfico. Els funcionaris, com no podia ser d'altre manera, no van dir cap paraula en la llengua del país ocupat, només faltaria. Mica en mica, doncs, vam anar entrant i prenent posicions a la sala. Per culpa o gràcies al meu cognom, vaig ser dels últims a ser cridats i a prendre lloc en aquelles incòmodes cadires.

Una vegada tothom va estar al lloc assignat i fet el recompte, es procedeix al repartiment dels ditxosos testos que t'han de permetre agafar un volant i posar-te a en circulació en alguna de les perilloses carreteres del país i rodalies. Gràcies al lloc que em va tocar ocupar, vaig ser dels últims a rebre els quatre fulls plens de preguntes i imatges estúpides, unes imatge que tenien moltes reminiscències dels anys vuitanta. Un cop rebo l'examen, prèvia acreditació amb el Documento Nacional de Identitad, me n'adono que l'examen no estava escrit en la meva llengua, malgrat que en el moment de la matricula vaig marcar una raquítica casella a l'extrem inferior esquerre del formulari on posava "català". Malgrat haver complert tot el tràmit burocràtic que la legalitat espanyola exigeix, el meu examen no era en català. Acte seguit, i conscient del que podria suposar però conscient igualment que el nostre poble haurà de fer actes molt més grans de sobirania per recuperar la normalitat, aixeco la mà mirant a una de les vigilants que ja havia tornat al seu lloc de comandament. La senyora, d'uns 55 anys, s'acosta col·locant-se les ulleres pensant-se que li faria una pregunta referent al test. Arriba al lloc i li comento:

"Al formulari de matrícula vaig marcar la casella "català" i vostès m'han donat un examen en castellà. Voldria fer l'examen en català." La dona es treu les ulleres, aixeca el cap per mirar-me a la cara, i m'espeta: "Quieres el examen en catalán? Sabes que pasa, que solo piden el examen en catalán los negros i los moros de Vic, porque dicen que no entienden el español. Y tu, tampoco lo entiendes?" La meva resposta, encès i nerviós com estava, no va ser gens agradable: "mire usted, yo no soy ni negro, ni moro, ni soy de Vic, soy de Badalona y quiero hacer el examen en mi lengua. Esto es todo".

De males maneres em va dir que m'hauria d'esperar i que no em donarien més temps que la resta de companys d'aula, malgrat haguéssin passat ja uns minuts que ja podia anar donant per perduts. Va anar a buscar l'examen a les catacumbes d'aquell meravellós edifici digne de la película "les 12 proves d'Astèrix", i me'l va gairebé llençar sobre la taula. Em poso a fer l'examen en la meva llengua i el vaig aprovar. Per sort no hauria de suportar més aquell merdós i caspós ambient espanyol.

5 comentaris:

Sang ha dit...

soft sole baby shoesซันคลาร่าของแท้Va ser brutal, jo també vaig plorar i molt! No només el dia del

Amine ha dit...

website designing softwarehigh quality article writing service el vespre abans la família on estava acollida ens va explicar com van passar ells la guerra, la fugida fins a Tuzla, fotos d'un jove de

Frank stein ha dit...

ssar ells la guerra, la fugida fins a Tuzla, fotos d'un jove de
Jogos da Pollysquidoo

Kênh Du Lịch Huế ha dit...

Festival Hue 2012 - travel to vietnam - tour to vietnam - tour ghep mien trung - tour tet Am Lich tham quan va mua sam - tour festival hue

Kamen ha dit...

Some special ~_~