PARLA BE EL CATALA O CONVIDA! El lingüista emmascarat.

Proposta de joc social lingüístic (i patriota)

La proclamació de la Independència de Catalunya potser serà el 2014 (o poc desprès).I potser la proclami el filòleg Carod o algun altre patriota o,senzillament,la decideixi decidir el poble català.Qui sap.Però,i la normalitat de la nostra llengua?,quan arribarà?,hi som a temps?

Al llibre del Víctor Alexandre "TV3 a traïció",es pot llegir una interessant anècdota que tenia com a protagonista al popular Mikimoto.En aquest passatge,Miquel Calçada troba una manera elegant de corregir a alguns dels seus convidats al programa "El Mètode Larson".Així,quan Justo Molinero i Jordi Sànchez van parlar de "colilles",Mikimoto no va trigar gaire en parlar de burilles.I quan Ferran Torrent i Marina Geli van parlar de "puros" tampoc no va trigar gaire en parlar de cigars.

Tots,si fa no fa,sabem de les dificultats i la basarda del voluntarisme lingüístic.Del mantenir-no´s fermes emprant la nostra pròpia llengua a tot arreu.En tot moment i circumstància.Com som dignes i admirables iniciatives com la de les parelles lingüístiques.Tot amb tot,perquè no ens ho fem una mica menys feixuc?

Podríem jugar.Molts hem conegut El joc del savi,una mena de trivial amb preguntes i respostes sobre cultura,geografia,història de Catalunya.En aquest altre joc,juguesca,divertiment del que es tractaria és de cultivar o continuar dignificant el català alhora que reforcem els nostres(alts o senzills) coneixements de l´idioma i,sempre i en tot cas,farem patriotísme,farem nació.


Metodologia bàsica:

Qualsevol trobada amistosa,de treball,política etç.Una cafeteria desprès d´una assemblea o grup de treball o comissió,un bar de copes.El local o casa de fulanet o de Pepeta.Un parèntesi lúdic a la feina amb els companys.Un trajecte de insomni en rodalies on es van acumulant les hores i els dies de retard... Que hi han ganes de gresca..s´engega el joc.

Del que es tracta és que una qualsevol de les persones reunides,sense previ avís ni comunicació a cap altre dels membres tertulians s´erigeixi en "lingüista emmascarat" o corrector tapat.Es a dir,al llarg del dinar,sopar o trobada habitual hi haurà una(però podrien òbviament ser-ne més) persona que "fiscalitzarà" la conversa actuant de martell de consciència lingüística(és un dir)de tots els presents.D´una manera desenfadada i tampoc exhaustiva ,lògicament, anirà fent "marcadors" amb els barbarismes i incorreccions del altres companys.Evidentment,ell no compatibilitzarà(si no és el cas de més d´un tapat) doncs actua sobre avís.I,al final de la trobada,reunió,etç.,mirarà de trobar el moment de passar "comptes"...No cal examinar tot el que hom ha parlat al llarg de la trobada,pot ser suficient un tram de la mateixa.

Posem per cas: Joaquim Maria,tu has comés dues incorreccions i un barbarísme.En canvi tu,Rosa has fet cinc incorreccions,vuit paraules mal escrites i vint-i-vuit barbarismes.Per últim,tu Josep LLuís has comès tres incorreccions i dos barbarísmes...Qui guanyaria? Fácil oi? Guanyaria (perderia) na Rosa...Per tant,convidaria al proper sopar,dinar o cafetó o cigaló o entrada al cinema la Rosa.

(qui pensi que estava pensant en Rosa Chacón,Joaquim Maria Puyal o Josep LLuís Carod Rovira en els exemples anteriors és molt lliure de pensar-ho,fins i tot ho encertaria)

A partir d´aquí,la casuística.Jugar amb el tapat o "destapat" fins i tot si algú ho suggereix.

Poden,per descomptat,participar tota mena de jugadors o grups.Filòlegs amb metges.Polítics o amateurs de la política.Nascuts a Olot o a Cornellà.Immigrants amb pagesos.Especialment interessant pels qui s´animen per primer cop a parlar en català,entre ells...Les combinacions serien infinites.Això sí,gent del club del "barco" millor que no toquin massa la pera(és correcte això de la pera?)que prou feines vàrem tenir en assimilar "vaixell" i "segell".

Les decisions del "jutge" talp seran inapel.lables davant qualsevol comité de competició.Bé,seran tant discutibles com la memòria i els coneixements de la resta de jugadors (malgrat ells) cregui adient d´apel.lar.Tot plegat de "bon rotllo" (bon rotllo?,barbarisme?) i pensant sempre en la nació i el sue idioma propi.

Cal evitar,no siguem cruels,que sempre perdin i convidin els mateixos.Algú podria arribar a sospitar que l´esperit d´en Pompeu Fabra el persegueix! Fórmules: les que us semblin més oportunes.A tall d´exemple: acumulant "derrotes" (punts) qui "sol" perdre.Tres derrotes d´un jugador equivaldrien a una de sola d´un altre.O no pot perdre el mateix jugador o jugadora amb els mateixos(exactes) "contrincants" dues vegades seguides.

No ha de resultar una cosa ni maquiavèl·lica· ni recaragolada òbviament.Per tant,oblideu-vos de gravadores,tampoc és per a tant.Sí hom podria arribar als "tribunals" del IEC o a la Plataforma per la Llengua en canvi...o al diccionari més proper i punt.

Les economies febles podrien gaudir d´un descompte permissiu,etç.

Bé,la imaginació i la militància de tots que faci la resta.S´admeten comentaris i suggerències.


Curiositat 1.-Estaria bé,com a bateig de foc al joc un duel entre Joaquim Maria Puyal i Carod Rovira(filòlegs ambdós)

Curiositat2.-Us imagineu una hipotètica conversa en la línia de: "al dinar del Majèstic les coses van quedar com van quedar però tu, Duran i LLeida vas cometre més incorreccions que jo.Estàs amb deute amb mi!"

Salut i que guanyi(no perdi) el millor!