Dignitat Nacional

L'entitat Dignitat Nacional , que es presenta com a una xarxa de país per la construcció i el consens nacional catalans, a dut a terme diverses campanyes sota el nom de "A Catalunya, en català" que tenen per objectiu "assegurar el compliment de la Llei de Política Lingüística" arreu del Principat. L'entitat demana als ciutadans del Principat que facin ús del seu dret a demanar la llengua catalana al dia a dia, que n'informin Dignitat Nacional quan no es compleixi la llei.

Segons l'entitat els establiments que incompleixin la Llei de Política Lingüística han de ser denunciats mitjançant reclamació oficial als organismes competents, i haurà "d'atenir-se" a les sancions administratives. Segons l'article 32.3 d'aquesta llei, els rètols de les botigues han d'aparèixer "com a mínim en català", llevat evidentment del nom de la marca.

Per comunicar incompliments de la llei a Dignitat Nacional es pot fer via digital, això és, enviant un correu electrònic a "contacte@dignitatnacionalcat" indicant a l'assumpte "Reclamació comerç" i al cos del correu les següents dades:

• Nom de l'establiment (tal i com apareix al rètol)
• Tipus d'establiment (restaurant, botiga, etc..)
• Adreça i Població complertes
• Foto on es pugui llegir clarament el rètol (N’hi ha prou amb un telèfon mòbil amb càmera)

Dignitat Nacional comprovarà la veracitat de les dades i posteriorment en cas de resultar certes farà la corresponent denúncia -a nom de l'entitat- aportant fotografies i proves de l'incompliment de la llei. A més a més les denúncies seran publicades a la web de l'entitat.

Moltes gràcies

La Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés donem les gràcies als voluntaris i voluntàries que van recollir signatures el passat dia 9 de març, tot i la prohibició de les Juntes Electorals de Barcelona i Tarragona. Sabem que sense el vostre esforç i dedicació no hauria estat possible.

També us encoratgem perquè aquest proper cap de setmana, si en teniu ganes i disposeu de material, continueu recollint signatures fins a emplenar les butlletes. Confiem en vosaltres i en el vostre criteri per tirar endavant aquest acte.

També volem aprofitar per agrair als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, dels Països Catalans i d'arreu el suport que ens han donat en aquest acte. Esperem continuar tenint el seu suport fins fins que tots plegats aconseguim que Catalunya pugui exercir el Dret de Decidir-

Moltes gràcies
Comissió 9 de març - Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés

Incòmode i necessari

Aquest mes de febrer es commemora el vuit-cents aniversari del natalici de Jaume I. Una data més a celebrar en el remolí d´efemèrides que els Països Catalans recorden en els últims anys. En aquest cas però, i a diferència del record del tercer centenari d´ocupació espanyol, les autoritats locals sí que s´han plegat i li han encetat homenatges, el que tampoc no representa res nou. Des de fa més d´un segle, fins i tot abans, les autoritats pròpies i les foranes hi van tenir temps per recordar el rei Jaume i els seus fets. Des del moviment polític i cultural de meitat del divuit, que hi veié en el de Montpeller una mena de defensor de l´ideari liberal, al renaixentista, que afavorí una imatge d´ell més aviat conservadora i regional. Des de les fileres del moviment republicà també es defensà a Jaume I com l´atorgador de llibertats civils i ciutadanes, fins al franquisme, que hi ressaltà el seu tarannà de croat al servei dels ideals de l´església i la cristiandat. Un dels últims casos l´hem vist les últimes setmanes, en especial a alguns llocs del país, on les autoritat hi han hagut de doblegar l´esquena per ofrenar-lo. En aquest cas ha tornat a succeir la circumstància d´homenatjar-lo de manera intencionadament descafeïnada, exclusivament se centra en alguns detalls de la seua figura i que obvia altres fets inqüestionables de la seua biografia, el que ha evidenciat, de nou, fins a quin punt pot resultar d´incòmoda la història per a les nostres autoritats.

De Jaume I s´ha ressaltar que era alt, ros, esplèndid, un ideal de coratge, progrés, modernitat i de servei al nostre país, territori o comunitat autònoma, tant se val. Vaja, un veritable espill dels nostres governants actuals. Entre les coses que s´han obviat hi ha fets com d´on va venir, qui el va acompanyar, quina llengua parlava o fins i tot, i això no és tampoc un fet menor, què hi féu amb els que es trobà els nous territoris conquerits. Bé, tampoc no serem nosaltres els que reivindiquem la vida de Jaume I, que al cap i la fi no va ser més que un rei més del seu temps, ni més avançat, retardat, progressista o conservador que contemporanis seus com Enric III d´Anglaterra, Lluís IX de França o els castellans Ferran III i Alfons X. El regnat del rei Jaume va ser molt llarg, un dels més llargs de la història europea, temps més que suficients perquè es produïren fets tant excepcionals com el procés de conquesta territorial i que comportà la creació de regnes nous, una impuls repoblador, fonamentat en desenes de milers de biografies anònimes, i que canvià i bastí un nou paisatge humà, cultural i institucional que ha perdurat fins al present.

Amb tot, i malgrat que no deguem obviar el genocidi que suposaren les conquestes, en especial la de Mallorca, on la població local va ser exterminada, expulsada o feta esclava, nosaltres, del temps de Jaume I ens quedem amb algunes coses, tampoc no tantes però sí d´importància, com la integració del País Valencià i Mallorca a l´àrea de cultura catalana, la fixació de la major part dels límits dels Països Catalans. Tampoc no podem obviar el fet que es tracta d´una de les figures històriques més valorades pels catalans del Principat, del País Valencià o de les Illes, i això independentment dels credos polítics. No debades, la del rei Jaume és una estampa que ha traspassat èpoques, credos ideològics i el que és més important, barreres interiors, el que li ha dotat d´un caire d´horitzontalitat territorial més que necessari per a un país tan invertebrat com el nostre.

Editorial de l'Accent

Qui defensa l'escola pública?

Entrevistat recentment sobre el sentit de les seves pel·lícules, el cineasta Ken Loach afirmava que només pretenia donar veu a aquell segment d’una societat dual que pateix les injustícies generades pel sistema i que actualment no troba ningú que el representi políticament.

L’explicació no és res més que una posada al dia de l’asseveració de Karl Marx segons la qual, el règim parlamentari burgès és aquell on “els oprimits són autoritzats una vegada cada diversos anys a decidir quins mandataris de la classe opressora han de representar-los i esclafar-los en el Parlament”.

Tot i la duresa d’aquesta frase, l’evolució de les societats en el darrer segle i els matisos que cada lloc i cada moment històric han anat introduint, la crua realitat parlamentària catalana sembla donar raó al vell filòsof materialista. Vegeu sinó quin ha estat fins el moment actual el posicionament del conjunt de forces polítiques amb representació al Parlament autonòmic principatí respecte un fet tan cabdal com les bases per a l’anomenada “Llei d’Educació Catalana” (LEC).

Hores d’ara, després del magnífic seguiment de la vaga del 14F, de l’èxit de les mobilitzacions de professors i estudiants, de la resposta solidària de la majoria de famílies i -també cal dir-ho- malgrat les mentides, desqualificacions i intoxicacions abocades des dels estómacs agraïts d’“opinadors” i “intel·lectuals orgànics” que han actuat com a autèntics mercenaris d’una guerra psicològica i mediàtica, és del tot evident el caràcter plenament antisocial de les bases formulades per a la LEC.

La CUP ja va fer públic el seu posicionament en denunciar que aquesta llei, redactada sota els auspicis i les recomanacions del capitalisme transnacional (OMC, OCDE...) consistents a reconvertir els serveis públics en àmbits de negoci, té per principal objectiu avançar vers la privatització total de l’ensenyament, implantant un sistema de gestió dels centres que posi els criteris productius i mercantils pel damunt de qualsevol consideració social o pedagògica i obrint aquesta gestió a fundacions i entitats particulars.

En cas d’aplicar-se, la LEC suposaria una agressió sense precedents al Dret a l’Educació de les noies i nois de classes populars, ja que no faria sinó augmentar les diferències entre centres, deixant l’orientació dels currículums a les mans dels gestors, i establint, de facto, una dualitat entre escoles i instituts per a una formació elitista (els premiats pel nou sistema de finançament i autonomia de centres) i d’altres reduïts gairebé al nivell assistencial i condemnats a la formació de mà d’obra barata i sense referents culturals.

Tal i com està plantejada en la LEC, l’autonomia de centres suposaria la impossibilitat d’una part important de la població d’accedir a una educació de qualitat que possibilités la seva plena realització com a persones i com a ciutadans. Podria fins i tot derivar en el trencament del model lingüístic d’immersió, suposant un cop molt dur per al futur de la nostra llengua.

Per contraposició, i recollint el que ha estat la reivindicació històrica del conjunt de la comunitat educativa, entenem que cal apostar per una Llei d’Educació que, lluny de perdre’s en fórmules de gestió empresarial, vagi a les arrels dels problemes, i es fonamenti en uns principis socials i educatius que no poden ser altres que la igualitat, la integració, la formació integral dels estudiants i llur promoció social.

La Llei Catalana d’Educació hauria d’acabar amb la política segregadora dels concerts i establir una única xarxa pública d’escolarització, garantint una gestió pública i democràtica dels centres, en la que intervinguin mestres i professors, estudiants i llurs famílies. La llei hauria de garantir també un finançament del sistema educatiu suficient i equiparable al dels estats europeus més avançats, passant del 2,8% del PIB actual al 6,25% que s’hi destina en estats com Finlàndia, tan lloat pels seus resultats.

Caldria establir i posar en marxa veritables mecanismes públics i objectius d’avaluació dels centres, des del seu funcionament ordinari, necessitats i dotacions, fins a l’adequació dels currículums i els nivells de qualificació objectiva i capacitats assolits pels estudiants, afavorint especialment aquells que treballen en zones amb una major problemàtica social.

En definitiva, la llei hauria d’ajudar a avançar vers un sistema educatiu integrador i solidari, basat en el laïcisme, la igualtat, la formació integral dels estudiants i amb la llengua catalana com a eina de cohesió.

Així doncs, i reprenent el fil argumental amb què iniciava l’escrit, només em resta plantejar algunes preguntes... On és l’esquerra parlamentària? Qui defensa una escola pública de qualitat i per a tothom al Parlament Català? Què se n’ha fet del PSUC? Continuarà gaire temps l’esquerra iuppie mediàtica i política d’aquest país qualificant-se cínicament d’esquerres? No tenia raó, en Xirinachs, quan parlava de la traïció dels líders?

Xavier Oca i Baradad, membre de la CUP de Sabadell i de l'MDT, publicat a Diari de Sabadell el 26 de febrer de 2008

9 anys de Racó Català

Tal dia com avui fa 9 anys Racó Català iniciava el seu camí a la xarxa. Des dels seus inicis com a pàgina personal fins a l'actualitat hi va un gran canvi, i és que Racó Català s'ha consolidat com al quart mitjà digital en català en visites, del conjunt de mitjans digitals en català que s'auditen mitjançant OJD. Fa ja molt de temps que els qui administrem Racó Català hem vist les nostres espectatives superades amb escreix.

Tot això però no hauria estat possible sense els qui feu i els qui fem diàriament Racó Català, tots els qui omplen els fòrums més actius en català de tota la xarxa, amb més de 2 milions de comentaris i més de 82.000 fils diferents, a un ritme de més de 4.000 missatges i 100 fils diaris. Entre tots continuem avançant i aportant referents a l'imaginari col·lectiu català, creant l'autèntic espai comunicacional dels Països Catalans.

Aquest petit miracle digital té molt a agrair a tots els col·laboradors que han contribuït a que tot això sigui possible. A les associacions, les entitats, les agrupacions o senzillament les persones individuals que han ajudat a tirar el projecte endavant. Tècnics, administradors, moderadors i el punt més important, els usuaris, fan que tot això continuï creixent dia a dia, i que la idea de país i de societat que defensen la majoria dels qui en formem part arribi a més gent del nostre país, de Salses a Guardamar. A tots ells el nostre agraïment.

Racó Català també ofereix així mateix allotjament gratuït a tot un seguit d'entitats, associacions i projectes catalans a la xarxa. A dia d'avui ja n'hi ha més de 180, entre ells associacions tant destacades com La Bressola, portals i projectes a la xarxa en català tant importants com Blocat, Catapings, La Crispeta, PPCC.cat, HarryPotterCAT i les pàgines personals de membres de la societat civil i/o cantants, com ara el cantautor Cesk Freixas o el periodista i escriptor Víctor Alexandre.

Com dèiem al 6è aniversari ... "perquè tots nosaltres desitjàvem expressar aquesta manera de veure el món. La manera que tenim els qui fem i els qui visitem cada dia Racó Català. Els qui visitem Vilaweb o Tribuna Catalana, els que ens fiem de Contrastant, llegim El Punt o comprem El Temps. Els qui creiem que, fins i tot ara, hi ha una altra manera de fer premsa i de veure el món que els dels mèdia convencionals. Que hi ha un altre país, una altra manera de fer política, en definitiva, una altra manera de veure les coses. Existim, i tots aquests mitjans en sóm la prova".

Com sabeu també hi ha tota un enorme llistat d'actes i esdeveniments culturals, lingüístics i de territori on Racó Català hi col·labora desinteressadament, com per exemple el Catalunya Acció Sonora, els Premis Enderrock, l'Acampada Jove, el Senglar Rock, el Festour, l'Aplec del Sènia, el Castanyada Rock, el Culturaviva, l'Acampallengua de Mallorca, el Franja Rock, el Festa Means Party o el Festivern, entre molts d'altres -també amb casals, entitats i associacions-. I sense oblidar els sortejos !

A alguns tot això no els fa gens de gràcia, com als nostres amics piscineros d'El Mundo - El Dia de les Balears, que han provat de relacionar-nos -amb més pena que gloria- amb el terrorisme. És també el camí que van provar els seus amics de Baleares Liberal, que ens titllava de "kale borrokas". D'altres, com Ciudadanos, han intentat silenciar-nos, i la "brunete mediàtica" que els acompanya ens ha assenyalat amb el dit. A tots ells els vam dedicar un curs de comprensió lectora molt pràctic. I finalment, com sempre passa en aquest país, alguns que pressuposavem al nostre mateix vaixell ens han fet el buit. A tots ells, i especialment a aquests darrers, els dediquem no només aquest aniversari, sinó tots els que vindran.

Com dèiem el dia de la denúncia dels Ciudadanos: Ací seguim, i ací seguirem.

I per a celebrar-ho, hem organitzat una festa d'aniversari pel proper 5 d'abril, a dos quarts d'onze del vespre. Serà al Via Fora! de l'Espai Manning (Carrer Montalegre 7), just darrera del MACBA -al costat del CCCB-, davant mateix de la Facultat d'Història de la UB, al gòtic de Barcelona, ben a tocar de la Plaça Catalunya i Universitat.

L'entrada és gratuïta, i hi actuaran Feliu Ventura i Cor de Carxofa (Catalina de Sa Pobla, Titot, Brillant, Mireia Mena ...). Us hi esperem a tots !

Comissió 100 anys d'estelada

Ens posem en contacte des de la Comissió 100 anys d’estelada per informar-vos de tot
el que estem organitzant aquest any 2008.

>> WEB:
La pàgina electrònica www.estelada.cat presenta ja la nova versió definitiva i amb
tots els continguts operatius per a fer-se ressò dels actes del Centenari de la
senyera estelada, així com de nova informació històrica dels personatges i imatges
de cent anys d'independentisme contemporani.

>> ADHESIONS:
Des del desembre de 2007 fins ara, ja comptem amb més de 100 intel·lectuals,
historiadors, polítics i altres representants d'organitzacions cíviques i polítiques
d’arreu del país. La diversitat de les persones que ens avalen, garanteixen una
pluralitat i riquesa d'opinions que ens agradaria destacar d'aquesta commemoració.

>> PRESENTACIÓ OFICIAL:
Ben aviat us farem saber la data oficial (que serà al voltant del 14 d'abril) de la
presentació oficial del centenari amb els projectes literaris confirmats, activitats
pedagògiques, activitats socials, sorpreses, etc.

Ara és l’hora de tots els que podeu col·laborar en aquest projecte, fent-vos-en
ressò a través de la premsa, ràdio, internet, revistes, associacions, etc. on
normalment hi interveniu o hi teniu un paper directiu. La vostra aportació personal
del què han representat els cent anys de l'estelada i la seva gent, pot ajudar
decisivament a fer de la celebració un veritable esdeveniment popular.

>> PROJECTE 100 CIMS – 100ANYS >>
La Comissió del centenari de l’estelada fa una crida al món excursionista i dels
esports de muntanya perquè s’afegeixi a la celebració. La nostra proposta és ben
senzilla. Es tracta de fer el que ja sempre s’ha fet, aquest cop però de forma
coordinada i commemorativa dels cent anys: Enfilar-nos a les muntanyes amb la
quatribarrada estelada a la motxilla.Es tracta de realitzar cent ascencions a cims
catalans o d’arreu del món i fer-hi onejar l’ensenya que visualitza la vigència de
l’ideari màxim de llibertat i respecte per Catalunya. En la llibertat dels cims,
reivindiquem la llibertat de la nostra nació.Fem una crida a totes les entitats
excursionistes, agrupaments escoltes, grups de muntanya, caminants i escaladors, a
participar d’aquest repte d’aconseguir sumar 100 ascencions per commemorar 100 anys
de bandera independentista. Per aquest efecte, la comissió editarà un banderí
commemoratiu dels cent anys que ben aviat tothom podrà recollir.A la reivindicació
del centenari s’hi ha afegit la Plataforma Pro-seleccions Esportives Catalanes amb
la voluntat que els esportistes catalans, els de muntanya ja en són uns, puguin
competir oficialment arreu.

Per a qualsevol comentari, dubte o proposta que tingueu, no dubteu a posar-vos en
contacte amb nosaltres.

Ben cordialment,

COMISSIÓ 100 ANYS D’ESTELADA

Manifestació a Girona contra la MAT

La Plataforma No a la MAT i l'Associació de Municipis MAT us convoquem a una nova manifestació contra la MAT a Girona, el pròxim diumenge 30 de març a les 11.30h.

Si les manifestacions anteriors ja varen ser un èxit de participació, aquesta volem que sigui memorable i que esdevingui un punt d'inflexió en els més de tres anys que fa que lluitem contra la imposició d'aquesta infrastructura que encara avui, i malgrat la nostra insistència, no ha estat justificada. Per tal de pressionar el coordinador europeu de la interconnexió elèctrica França-Espanya, les autoritats espanyoles i franceses i els promotors del projecte a totes dues bandes dels Pirineus perquè desestimin el projecte, és summament important que aconseguim mobilitzar el més gran nombre possible de persones per a aquest acte, que com els anteriors volem que sigui una expressió democràtica i festiva de la nostra ferma oposició a la MAT.

Amics i companys, comptem amb el vostre suport i estímul per difondre aquest missatge i animar els vostres socis, afiliats, amics i familiars a participar a la manifestació de Girona.

Tots junts contra la MAT.

Pel futur del territori, ARA O MAI!

La PDD considera un èxit la recollida de signatures tot i la persecució de les Juntes electorals

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pel DRET de DECIDIR malgrat els impediments i incidents provocats pels acords de les Juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona.

A les comarques de Girona on la Junta Electoral Provincial havia acordat permetre l’activitat, la recollida s’ha desenvolupat sense incidents. Només a Palamós, s’ha hagut de tancar una taula per la prohibició de l’Ajuntament.

A les comarques de Lleida la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat.

A Barcelona ciutat s’han tancat algunes taules (Sarrià, Av Gaudí,...) però les restants han funcionat amb normalitat. A Barcelona comarques hi ha hagut molts problemes i s’han hagut de tancar la majoria de taules (Sant Cugat, Manresa, Granollers, Vilafranca, Mollet, Santa Coloma de Gramenet, etc...). A Vilanova del Vallès, després de tancar una taula, els voluntaris han continuat recollint signatures en un taller privat, i la policia local ha aixecat acta i ha incautat el material en aquesta propietat privada.

A Tarragona i comarques també s’han hagut de tancar la majoria de taules (Tarragona, Reus, Torredembarra, El Vendrell, etc.). A les Terres de l’Ebre, la Guàrdia Civil ha actuat amb especial contundència. Han requisat tot el material de les taules, incloses butlletes que ja estaven signades, amb la qual cosa es vulnera el dret a la protecció de dades i han aixecat actes d’identificació i incautació. A Benissanet han requisat el DNI a l’alcalde del municipi, a tots els voluntaris i a les persones que es trobaven signant en aquell moment.

A les taules, on la recollida s’ha desenvolupat amb normalitat, s’han aconseguit les 200 signatures que contenia el KIT-9M, l’objectiu que ens havíem fixat per a la jornada del 9 de març.

Lamentem que l’actuació arbitrària de les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, que han fet una interpretació forçada i partidista de la llei electoral, hagi impedit aconseguir plenament el nostre objectiu.

Les dues plataformes reiterem que continuarem treballant pel DRET de DECIDIR, recollint signatures perquè la Generalitat pugui tenir la competència plena per convocar referèndums.

Donem les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que han participat en la recollida de signatures. Sense la seva participació i el seu suport aquesta acció no hauria estat possible.

COMISSIÓ 9M

Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés.

Barcelona, 9 de març de 2008, 19:30